P26 RESSENYA TERTÚLIA EL 2

EL CÀNON DE LECTURA

El cànon de lectura és un tema que avui en dia és molt controvertit per les múltiples perspectives de què és el que haurien de llegir els xiquets i xiquetes a la escola.

Situant-me en la meua posició com futura mestra, crec que per a una adequada formació literària els xiquets han de llegir de tot, perquè un lector literari només es forma llegint literatura com diu Colomer en el seu llibre: Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre (1991). Per tant és imprescindible eixir dels gèneres tradicionals, i fer que els nens llegeixen altres com són els gèneres audiovisuals i els instructius, o el àlbum literari els quals ajuden a que els xiquets tinguen una competència lectora amb profunditat, i a més estem cridant l’atenció dels nens i motivant-los a llegir, doncs si els recomanem llegir un llibre narratiu molestes vegades no tenen una actitud predisposada debut a que és al que estan acostumats any a any. Per això hem de fer èmfasi en gèneres que estan oblidats com és el de la poesia, i els que no es sap ni que existeixen. Açò últim, és a causa de la mala formació del professorat moltes vegades, ja que en ocasions el mestre és qui no té la competència literària suficient com per a ser crític i  posar als xiquets llibres que s’adeqüen a la seua formació literària. Per això, ací resideix un aspecte important: la formació adequada del mestre.

No obstant això,  continuant per qual és el cànon correcta a ensenyar en les aules, deixant a part la necessitat d’innovació en les aules,  he de dir que sí  que estic totalment a favor dels clàssics en la formació literària dels xiquets per la seua riquesa lèxica i el seu valor cultural.  Però,  crec que són més propis per a xiquets a partir dels 12 anys  ja que em sembla que pot ser una equivocació imposar a xiquets de primària aquest tipus d'obres ja que, a més que no tenen el suficient domini lector per a comprendre el lèxic, si comencen des de xicotets llegint per obligació acabaren detestant fer-ho, ho sé perquè ho he viscut amb els meus companys quan era xicoteta. Per això, crec que en primària, hem de donar-li material que els agrade amb el qual podem aconseguir el seu interès per la lectura, ja que qui no llegeix per plaer no ho farà mai per obligació. D’aquesta forma, quan van millorant la seua capacitat lectora i adquirint eixe hàbit de lectura, podran anar aconseguint la seua competència lectora, i podrem recomanar-los obres com El Quixot.

A més, la meua opinió la puc consolidar amb Italo Calvino, en el seu llibre: Per què llegir els clàssics (1992) una traducció d'Aurora Bernárdez, en la qual he arreplegat la següent cita que crec que resumeix perfectament la meua idea:

“Se llama clásicos a los libros que constituyen una riqueza para quien los ha leído y amado, pero que constituyen una riqueza no menor para quien se reserva la suerte de leerlos por primera vez en las mejores condiciones para saborearlos”.

    Amb aquesta cita el que vull dir és que sempre és positiu llegir clàssics per la riquesa que aporten al lector, però que hi ha vegades que és millor que esperem a llegir-los quan realment estem preparats per a fer ho, la qual cosa extrapolant-la al àmbit educatiu seria recomanar als nostres alumnes els llibres clàssics en una edat en la que l’hàbit està adquirit entre els deu i dotze anys.

    Per concloure, la importància del cànon literari resideix en nosaltres com mestres que som els que eduquem en literatura.