P. 27 RESSENYA LECTURA TÈCNICA

Gramàtica de la fantasia

A continuació vaig a ressenyar el llibre Gramàtica de la fantasia de Gianni Rodari (1973). L'editorial és Edicions Proa S.A i l'any de l'edició és 2008. Aquesta edició en valencià és per la traductora Teresa Durán.

La següent obra en 1970 va rebre el premi més important que es concedeix a la literatura infantil; el premi Hans Christian Andersen. Açò és a causa que ,avui ja cèlebre, Gramàtica de la fantasia és el principal exponent de Rodari de les seues idees en renovació educativa, havent-se convertit amb el temps en text de referència obligada per a professionals de l'ensenyament de la llengua i la lectura.

En primer lloc, m'agradaria aclarir que aquest llibre m'ha resultat una mica difícil de llegir a causa de la seua complexitat lèxica, a més l'autor feia bastants referències d'autors que , desgraciadament, no conec pel que moltes coses se m'escapaven. No obstant açò, a mesura que et vas endinsant en les pàgines del llibre, t'acostumes a la manera en la qual aquest autor s'expressa i aconsegueixes involucrar-te completament en la lectura. Malgrat aquest únic aspecte negatiu que he trobat en la lectura, Gramàtica de la fantasia és un dels millors llibres que he llegit al llarg de la meua formació acadèmica de Magisteri. Al meu semblar, aquesta obra literària deuria llegir-la tot professor i, especialment, futur mestre. Crec que és un recurs literari essencial en la formació docent pel missatge tan important que transmet: podem educar a través de la creativitat. Què significa aquest missatge? Per a mi significa que els mestres devem ser capaços d'ensenyar des d'una perspectiva totalment diferent a la qual, per desgràcia, segueix present, la qual és l'arcaica i monòtona que es basa, principalment, en transmetre coneixements per part del professorat i l'alumnat és el receptor d'est. Des del meu punt de vista, els mestres hem d'ensenyar amb mètodes creatius i innovadors que susciten l'interès del nostre alumnat i capte la seua atenció. Per a açò, aquest llibre ens dóna una sèrie de tècniques mitjançant les quals podem aconseguir-ho. Aquestes tècniques, que explicaré a continuació, ajuden tant al mestre com a l'alumne, ja que es basen a desenvolupar la creativitat i imaginació del mestre i, per tant, el docent a través d'ells desenvolupar aquests dos factors en els seus alumnes, la qual cosa ajudarà a potenciar el raonament en l'alumnat, i totes les seues característiques pròpies com poden ser les intel·ligències múltiples, la seua creativitat personal, la seua ment activa i el seu pensament autònom, tots ells factors essencials perquè tinguen una correcta educació. Per tot açò, aquest llibre jo ho recomanaria tant a professors com a famílies ja que aquesta última forma part de l'educació dels seus fills i aquestes tècniques poden adaptar-se a qualsevol entorn.    

En segon lloc, centrant-me en l'estructura del llibre ens trobem amb que una gran part del llibre parla de les experiències de l'autor en el camp dels xiquets, la qual cosa ens ajuda a entendre molts comportaments i actituds dels alumnes.

El llibre consta de 45 capítols, entre els quals podem llegir, en el primer capítol els “Preliminars”. Aquesta part tracta de posar en situació al lector explicant part de la seua vida i la seua experiència. En la part central del llibre, Rodari explica moltíssimes tècniques per a desenvolupar la creativitat i imaginació tant del propi lector com la de l'alumnat. Entre elles regna el recurs de les històries. Una altra part del llibre està dedicada a les endevinalles com a mètode alternatiu i en l'última part s'ofereixen històries fetes, les reaccions dels xiquets en sentir-les i les experiències personals de l'autor, per la qual cosa aquesta part ha sigut una de les meues favorites ja que t'acosta a la vida i situacions reals de l’escola.

D'altra banda, a continuació, posaré l'accent en algunes tècniques que són les que més m'han cridat l'atenció i que em semblen molt interessants i útils per a aplicar-les en un futur com a mestra:

En la pàgina 29, la tècnica “Què ocorreria si…”, és una de les quals més utilitat li trobe per a utilitzar-la en l'aula de primària. Consisteix en el següent: el professor planteja una hipòtesi en l'aula que suscite l'interès dels xiquets, per a açò sol ser alguna qüestió divertida i aparentment sense sentit, cite textual: “Què ocorreria si un home es despertara transformat en un immund escarabat?” Amb aquesta tècnica captem l'atenció, amb gran facilitat, dels xiquets i propiciem el desenvolupament del seu raonament, imaginació i creativitat. Però, la raó que la fa una tècnica de gran utilitat és que, a més de ser senzilla i ràpida de fer, arran d'una hipòtesi podem treballar temes d'interès per a l'alumnat i importants, fent tertúlies i debats de discussió en la classe. En definitiva, es basa a utilitzar la fantasia i extrapolar-la a la realitat.

            En la pàgina 57: “Transformar històries, caputxeta en helicòpter”. Aquest mètode es tracta que el professor dóna una sèrie de paraules que semblen lligades a una història per exemple: bosc, l’àvia, caçador, xiqueta. Però l'última paraula, helicòpter, ix del context. Els xiquets han de crear una història amb les paraules, per a açò deuen reflexionar i utilitzar la seua creativitat per a donar-li un sentit la història. Amb aquest joc
el professor pot mesurar la capacitat dels xiquets per a reaccionar enfront d'un element nou i serveix per a absorbir aqueixa nova paraula i reflexionar per a poder connectar-la amb la resta. Juguen amb la llengua i desenvolupen la seua creativitat.

            En la pàgina 112: “Històries tabú”. Aquesta tècnica és una de les quals més m'han cridat l'atenció a causa de la importància que para mi té el fet de normalitzar en l'escola a través de la llibertat els temes tractats socialment com a tabú. Per exemple, el sexe, o paraules mal vistes como assenyala Rodari: "merda". Són temes i aspectes que estan en el dia a dia dels xiquets i per açò a través d'aquesta tècnica ens ajuda als mestres a treballar-ho en l'aula. Si expliquem històries que continguen aquestes paraules o temes, segons Rodari, ajudem a trencar amb aqueixos tabús i normalitzar-los, la qual cosa és essencial avui en dia.

            Per últim, de la pàgina 153: “Imaginació, creativitat i escola”. Aquest capítol m'ha semblat molt interessant i important assenyalar-lo a la ressenya ja que es fa una crítica important de l'escola. Es diu que aquesta no atén a la imaginació i la creativitat perquè es prefereix un alumne model que atén i memoritza a un creatiu, un fet que tots sabem que actualment segueix existint, ja que l'alumne model, citant textualment a Roari, és més "manejable". L’autor el que diu és que hem de promoure tant la imaginació com la creativitat perquè són els mètodes per a desenvolupar en els xiquets el raonament, fer pensaments autònoms i tenir una ment activa, como he comentat anteriorment.

 Per concloure, crec que la idea bàsica d’aquest llibre és que si como mestres no posem un repte al pensament dels nostres alumnes no hi haurà aprenentatge.