LITERATURA DE TRADICIÓ ORAL
Des del moment en que intentem precisar que s’entén per literatura de tradició oral, ens trobem amb la paradoxa terminològica que suposa denominar com «literatura» a les tradicions que es transmiteixen per mitjà de la paraula parlada. Recurrim per tant a un termini inapropiat ja que «literatura» remiteix etimològicamente a littera, és a dir, obra escrita (PELEGRÍN, J.).
Vansina, Jan (1985). Oral Tradition as History. Madison, Wisconsin: University of Wisconsin Press. Afirma que les tradicions orals son tots els testimonis orals, narrats, concernents al passat. Aquesta definició implica que a soles les tradicions orals, els testimonis parlats i cantats son els únics a tindre en compte. A més a més, afegeix que la tradició oral a soles comprèn testimonis auriculars, es a dir, testimonis que comuniquen un fet que no ha sigut verificat ni registrat per el mateix testic, però que ho ha aprés d’oït.
La transmisió de la tradició oral està fixada a transformacions que son més o menys abundants depenent del control que el narrador tinga sobre el missatge que va a transmetre. Les tradicions que es transmiteixen entre grups socials tancats i minoritaris tenen una menor posibilitat d’alterar-se a l’hora de passar de comunicador a comunicador. Per altre costat les formes recitades o cantades disponen d’elements rítmics i musicals que faciliten la memorització dels textos.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada