LITERATURA I FET LITERARI

Al llarg de la història no hi ha hagut un consens per aconseguir una definició universal per al concepte de “literatura”. La seua definició canvia depenent del context socio-cultural e històric.

Com poder vore al diccionari d’Autoritats, literatura és el conjunt de les produccions literàries d’una nació, d’una època o d’un genere. A més a més sabem que és l’art de l’expressió verbal, tant siga escrita com oral.

La literatura és una manifestació artística basada en l’ús del llenguatge amb una finalitat estètica o d’entreteniment. Etimològicament, aquesta paraula prové del terme llatí “litteratura”, que significa art d’escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit. Seguint a Aristòteles, de “l’art de les paraules”: la literatura és un art, i per tant, es relaciona amb altres arts. Cal mencionar que la Poètica, de Aristòteles va ser el primer text teòric de gran pes en el que es tracta la qüestió de definir l’art de l’escriptura. A més a més, l’art imita la realitat però a soles amb el llenguatge, la literatura és això que podem descriure mitjançant les paraules.

El concepte de Literatura ha evolucionat al llarg del temps, però en definitiva la literatura és aquell text, tant oral com escrit que té la facultat de produir plaer estètic. Segons el context de la crítica literària, s’entén per literatura “el conjunt de textos que són producte de l’art de la paraula” (J.Domínguez Caparrós)

El lingüista i filòleg rus Roman Jakobson digué: “l’objecte de la literatura és la literalitat, que és el que fa d’una obra determinada una obra literària”. La literalitat va nàixer amb els formalistes russos.

En general, la literatura que empra tots els recursos d’una llengua per a incrementar els efectes en el destinatari. Segons Raúl Héctor Castagnino, un escriptor i crític argentí, la literatura fa referència a diversos conceptes. S’entén com el conjunt d’obres d’una nació, d’una època o d’una corrent, o com una reflexió sobre l’obra literària, o bé com el resultat dels coneixements adquirits mitjançant l’estudi de produccions literàries.

Una altra persona d’autoritat en aquest mon que va definir la literatura com a concepte va ser la bibliotecària, filòloga i lexicògrafa espanyola Maria Moliner. Ella deia que “la literatura és l’art que fa ús de la paraula com a mitjà d’expressió, la paraula parlada o escrita”. Si el que volem és parlar del fet literari, em de dir que aquest és anterior a l’època de l’aparició de l’escriptura, ja que a l’Antiguitat era de transmissió oral, no hi havia escriptor però si joglars.

Per tant, es pot dir que depenent de les convencions de l’època es pot considerar literària qualsevol manera d’escriure, però hem de tindre en compte l’existència d’una sèrie de tècniques que marquen la literarietat d’un text. Per exemple, l’ús de recursos literaris com la metàfora, o la introducció de símbols, jocs de paraules, o fer ús d’un to irònic són senyals que ajuden al lector a identificar un text com a literari, a més que són recursos que ajuden a reflectir la bellesa en paraules o commoure els destinataris.

La literatura va sorgir amb la transmissió oral de relats i poemes relacionats amb la mitologia i amb la recreació dels esdeveniments més importants per a entretindre a la població. Per a donar major sensació de realisme, aquestes històries s’explicaven amb ajuda de dibuixos, música o coreografies. És important destacar que l’origen de l’escriptura no va anar acompanyat del naixement de la literatura, ja que aquestes primeres manifestacions eren de caràcter oral.

- Gorgués Zamora, Vicente. Literatura Valenciana.