GÈNERE ASSAGISTA
El gènere assagístic inclou obres en prosa de contingut didàctic (pretenen transmetre uns ensenyaments) i no de ficció. Tenen un objectiu pedagògic i investigador, a banda d'un objectiu estètic i de creació literària. El seu fi principal consisteix en transmetre o defendre idees sobre temes variats i diversos a través d’investigacions. És diu assaig al text en què un autor recollís els seus pensaments sobre un tema sense estudiar-lo de forma científica i exhaustiva. L'assaig pot ser, segons el tema, filosòfic, religiós, científic, històric, polític, etc.
El seu mitjà d’expressió més comú és la prosa no narrativa i la seua extensió és variable, és a dir, no esta establida, per tant, permet a l’autor incorporar arguments que la podrien contradir segons el procediment jeràrquic clàssic, heretat de la tradició filosòfica, on es desenvolupa la síntesi dels arguments contraris: tesi + antítesi = síntesi.
El que va començar amb l´assaig modern va ser Miguel de Montaigne (1533-1592), i es l´autor dels Essais (1580) d´on es pren directament el nom i l´esperit del gènere modern. Com diu Lapesa, “la missió seva és plantejar qüestions i assenyalar camins, més que assentar solucions fermes; però això pren aspecte d´amena divagació literària”.
Ortega y Gasset va definir l´assaig com a “dissertació científica sense prova explícita”.
- Martín Duque, I. y Fernández Cuesta, M. (1973). Géneros literarios: iniciación a los estudios de la literatura. Madrid:Playor.
- Lapesa, R. (1974). Introducción a los estudios literarios. Ediciones Cáted.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada