LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

Segons Jordi Rubió (1925) (Borda, 2003; Díaz-Plaja & Prats, 1998; Rovira, 1984; 1988), la literatura infantil i juvenil és “aquella rama de la literatura de imaginación que mejor se adapta a la capacidad de comprensión de la infancia y al mundo que de verdad le interesa”. 

A més, aquest autor està en contra de la novel·la realista perquè diu que anul·la la imaginació que és indispensable en la infància (però açò pot crear confusió perquè no vol dir que la literatura realista no siga literatura) i apel·la a la “capacitat de comprensió” i que no és indicador de literatura.

La Literatura infantil i juvenil i el xiquet es construeixen entre ells, és a dir, el xiquet construeix el seu text en llegir-ho i la LIJ construeix al seu xiquet ideal en desenvolupar la seua literatura.

Un altre autor, Juan Cervera (1992:11), vol incloure en la seua definició tot allò que ell considera literatura infantil, com a rimes, endevinalles, etc. Però tenint en compte les TIC, deuríem considerar també els videojocs, els blogs, etc. A més, les TIC han portat el suport principal de la literatura (el llibre) a una altra manera de lectura.

Hi ha autors com Hunt (1991) que impliquen una definició de la Literatura infantil i juvenil des del punt de vista diacrònic, és a dir, amb un lector, autor i text canviant en el temps, però açò implicaria que no es puga construir una història de la literatura. A més, perd la seua lògica si observem que hi ha xiquets de diferents generacions que han pogut llegir i aprofitar obres com la de Enid Blyton des de 1942, amb unes il·lustracions i vestuari desfasat.

Hollindale (1997) el que fa és crear un nexe d'unió entre l'autor, el text i el xiquet. Per a ell “qualsevol cosa que un xiquet llig amb plaure i comprensió és de fet literatura infantil”. Ha d'utilitzar un llenguatge que transporte a la imaginació i que siga comprensible i accessible pel xiquet, on aquest ha de ser un lector conscient i constructor en l'actualitat.

Hollindale redueix la definició del que considera com a literatura infantil en 6 categories:

Primer, com una sèrie de decisions per part d'un grup de persones per a la posada a venda dirigit al públic infantil.

Segon, un conjunt d'escrits que fan referència al xiquet actual.

Tercer, un conjunt d'escrits que fan referència als xiquets tant del present com del passat.

Quart, un conjunt de gèneres de ficció que susciten interès en el lector i que són accessibles lingüísticament.

Cinquè, un conjunt d'escrits que tenen semblances entre si i que permet l'intercanvi entre lectors.

Finalment, fa referència a un “acte de lectura” en el qual hi ha un intercanvi voluntari entre el xiquet i el text, així ho cridem literatura infantil.

A manera de resum, conclouríem agrupant tots aquests conceptes que ens aporten aquests autors que la literatura infantil és aquell tipus de literatura que apel·la a la imaginació del xiquet i que desperta en ell certa curiositat, on el xiquet interacciona amb el text (un text apropiat per a la seua edat i amb un llenguatge intel·ligible) i va construint la seua història, a més de produir una sensació de plaure en el lector.