COMPETÈNCIA LITERÀRIA

Tal com assenyala Pérez Grajales (2016), el concepte de competència literària, a nivell històric, aquest ha patit una evolució al llarg de la història de la mà d'importants autors. El primer a parlar de competència lingüística va ser Noam Chomsky qui assegura a més que la competència lingüística no és social, sinó individual.

En 1966, Dell Hymes presenta la competència comunicativa, un altre enfocament diferent al de Chomsky en un treball titulat "On la Competència", qui introdueix les regles d'ús.

Finalment, Canale i Swain (1980) i Bachman (1990) qui desenvolupen una teoria de quatre components de la competència comunicativa: la competència gramatical (lingüística), la competència sociocultural o pragmàtica, la competència discursiva i la competència estratègica.

Dins d'aquesta competència comunicativa es veu embolicada la competència literària: capacitat d'un lector per identificar les característiques d'un determinat text literari, és a dir, és la persona que és capaç de distingir una obra poètica o una altra obra de producció artística, gràcies al coneixement que posseeix el lector sobre els trets que diferencien cada producció. Per tant, aquesta competència mesura el nivell d'eficiència del lector davant de qualsevol text.

La competència literària no és innata en l'individu, sinó que és educable ja que es forma i adquireix amb l'aprenentatge, de manera que el paper del professorat cobra una gran rellevància en aquesta instrucció.

Aquesta competència es desenvolupa gràcies a la formació d'estudiants autònoms, els quals siguin capaços de triar les seves pròpies lectures i redactar els seus propis articles, assajos i ressenyes i a formar el gust literari. Pel que pretén crear l'hàbit de la lectura de llibres selectes i formar els joves en la comprensió i producció de textos, amb base a la lectura de textos literaris, provocant així que els joves reflexionin sobre les obres que llegeixen.

“La resposta a la pregunta sobre com s’adquireix competència literària va tenir, doncs, la resposta més generalitzada durant aquests anys en la idea que el lector literari es forma llegint literatura” (Colomer 1994).

En segon lloc, la competència literària involucra tres factors fonamentals: família, institucions educatives i el mateix text.

Pel que fa a la família, aquesta és un dels principals i més importants factors ja que és considerada com l'origen de la formació de l'hàbit de lectura en els nens, i com a conseqüència la iniciació en la seva competència literària, ja que, usualment, la lectura habitual són els contes.

El segon factor que cobra gran importància és l'escola, doncs és on es dóna el procés d'ensenyament-aprenentatge, a més de la formació de la competència literària i l'hàbit de lectura, pel que resulta imprescindible una formació adequada del professorat per a que aquests siguin uns correctes transmissors i mediadors de l'ensenyament literari i en la formació dels seus alumnes com a lectors, fent que els alumnes gaudeixen d’un llibre.

L'últim factor és el text. Hi ha un cànon, selecció d'uns textos determinats, els quals es comparteixen en cada un dels nivells educatius: primària, secundària i universitat. La lectura de aquests textos contribueix al creixement del lector.

Finalment, algunes propostes per al desenvolupament de la competència literària són les següents, tal com assenyala Teresa Colomer (1994):

• Crear situacions que facin percebre la literatura com una situació comunicativa real i un fet cultural compartit.

• Suscitar la implicació i la resposta dels lectors.

• Construir el significat de manera compartida.

• Ajudar a progressar en la capacitat de fer interpretacions més complexes.

• Relacionar la lectura amb els coneixements previs dels lectors.