GÈNERES LITERARIS

S'anomena gènere literari a cadascuna de les classes en què es divideixen els textos literaris escrits pels autors amb una finalitat determinada. Cada gènere literari comprèn altres subgèneres literaris.

Seguint a Glòria Bordons (2003), els gèneres literaris tenen una gran importància en la formació literària dels xiquets ja que són la principal porta d’entrada a la lectura si es té en compte què són i per a què serveixen, doncs, si es coneixen les característiques de cada gènere, es fàcil diferenciar entre diferents tipus de textos, a més de comprendre millor textos que pertanyin al mateix grup i inclús escriure el alumne un. “Si els gèneres són importants des del punt de vista didàctic és perquè representen una funció convencional del llenguatge que es converteix en norma o expectativa per al parlant” (Culler, 1975).

Així mateix, altres elements com són la portada dels llibres, la tipografia els títols, els resums de la coberta... són altres elements que ajuden a  relacionar textos amb altres que s’hi assemblin, i d’aquesta manera, la competència lectora és va construint gràcies a l’ampliació d’expectatives de l’alumnat.

D’altra banda, els gèneres literaris s’inclouen en els gèneres discursius, dintre dels quals hi hauria també els gèneres no literaris. Tot i que els gèneres literaris com els no literaris tenen semblances entre ells, doncs dos textos poder ser narratius, no tenen res a veure una novel·la amb una notícia. Malgrat això, la literatura en moltes ocasions imita la realitat utilitzant els gèneres discursius i els registres lingüístics. Per això, usant aquests tipus de textos dins d’un aula, textos literaris que continguin gèneres discursius no literaris, es poden ensenyar les característiques pròpies d’un gènere no literari determinat i, a més, reflexionar sobre la funció i especificitat de la literatura en ella mateixa. Un exemple d’açò seria el següent poema:

MÀSCARA FONÈTICA D’UN ESTRI QUE TÉ

FORMA DE PETITA PALA I QUE SERVEIX

PER A PRENDRE UNA PETITA PORCIÓ DEL

CONTINGUT D’UN RECIPIENT

I PORTAR-LA A LA BOCA.

  Cullera.

                                    Joan Brossa (1965)

En aquest poema l’ús de la definició fa pensar al lector, a més permet treballar la seua estructura sintàctica i  els trets lingüístics més identificadors d’una definició de diccionari. Serveix també per reflexionar sobre el mateix llenguatge, i la intenció d’un determinat tipus de poesia.