EDUCACIÓ LITERÀRIA

Segons les anotacions obtingudes a classe podem definir l’educació literària com la adquisició d’una competència lectora específica que requereix del reconeixement d’una determinada conformació lingüística i del coneixement de les convencions que regulen la relació entre el lector i aquest equip de text en el acte concret de la seua lectura.

Segons el text "De la enseñanza de la literatura a la educación literaria", el objecte de la educació literària és per una banda, el comportament del lector que es dirigeix a la construcció del sentit mitjançant activitats psicomotrius i de raonament, i per altra banda, un comportament lingüístic que s’adequa a les característiques de la llengua escrita.

La educació literària és, per tant, concebuda com una necessitat en l’escola bàsica, que, des de el punt de vista de la recepció, ha de tindre-la present com el desenvolupament de les habilitats i competències necessàries per a la comprensió de la comunicació literària. 

Segons la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, una manera d’ensenyar literatura és, per una banda, aconseguint que l’alumne tinga una millor competència literària. Aquest procés es possible canviant la manera de treballar en classe, focalitzar cada classe en una de les micro-habilitats. Ensenyar literatura no és ensenyar la seua història (error comú en la ensenyança actual de la literatura), no és conèixer la vida del autor que la publica ni la seua trajectòria professional sinó les característiques de la pròpia etapa i la seua influència a la societat d’aquell moment. Aquesta idea reflecteix com en matèries com aquesta no es centra en la temàtica principal i característiques de cadascuna de les obres establides en el currículum, en canvi, en altres com matemàtiques es centra en la realització de les operacions i no l’estudi de la persona que va voler a arribar a aquestes “conclusions” matemàtiques. Per altra banda, un dels objectius de la literatura es crear lector però també motivar als alumnes per llegir clàssics no de manera obligatòria sinó que siguan els seus interessos. En definitiva, una manera d’adquirir hàbit per la lectura es animar a que lliguen allò que li resulta atractiu.

Respecte a l’origen de l’educació literària, l’ensenyament tradicional es caracteritzava per l’aprenentatge de les figures retòriques, la seua sintaxi… per tant, no ensenyen a apreciar la literatura sinó com està escrit el text. Aquest tipus de literatura ha sigut elegida per persones amb poder, és converteix en una literatura on el objectiu és ensenyar els diferents moviments que s’han donat al llarg de la història i els autors que hi destaquen en aquestes, llevant-li importància a que els xiquets aprenguen a llegir sinó a que coneguen la nostra història i en teoria el que han de saber.

A més a més, es pot establir una relació amb la definició de competència literària malgrat que uns dels objectius d’aquest concepte hauria de ser: saber aplicar els coneixements que tenim i aplicar-los a una competència lectora específica.

Com a futurs mestres, hauríem de plantejar-nos que l’objecte essencial i genèric de la formació literària té un doble caràcter integrador: per una banda, aprendre a interpretar la literatura i per un altra banda,  aprendre a valorar i apreciar les creacions del signe estètic-literari. Per aquest motiu, les dos competències que l’alumne hauria de desenvolupar en l’escola segons la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes són: la primera, la que atiende a las competencias que permiten comprender y reconocer las convenciones específicas de organizar y comunicar la experiencia que tiene la literatura, y, consecuentemente, dotar de una elemental poética y retórica literarias. I la segona, la que se ocupa del conjunto de saberes que permiten atender a la historicidad que atraviesa el texto, como saberes necesarios y mediadores para poder descubrir y/o establecer nuestra valoración interpretativa. Per finalitzar, no hauríem d’ensenyar literatura sinó educació literària.