GÉNERE LÍRIC

Segons el document escrit per Juan Carlos Rodríguez Aguilar (2012), en la poesia lírica l'autor parla dels seus sentiments amb subjectivitat, escrit o en vers o en prosa, amb l'objectiu de crear un text molt expressiu, elaborat i molt artificiós.

Per tant, el gènere líric fa que l'autor expresse els seus sentiments o emocions a través de la poesia, on el present, passat i futur es confonen.

El punt final al que arriba aquest gènere líric és el poema, el qual es reuneix en unitats més xicotetes com són les estrofes, amb els trets de musicalitat, simbolisme i evocació.

El vers, també present en aquest gènere, és el que més s'allunya del llenguatge quotidià, a més de que permet major musicalitat, la qual cosa permet l'expressivitat del text. El ritme del vers espanyol presenta una sèrie de característiques rellevants: còmput sil·làbic, rima i accentuació.

La poesia lírica que ho compon comença sent molt musical en els seus inicis en l'antiguitat clàssica, sent a partir del segle XV, reservada a la lectura i a la recitació. A més, es distingeix per la seua brevetat i gran varietat, molt major que la que pot presentar la poesia dramàtica o poètica.


Els principals subgèneres lírics al llarg de la història són l'Oda, l'himne, la triava, la cançó, l'ègloga, l'epístola i la sàtira, encara que existeixen alguns menors com el madrigal, epigrama, rondalla, etc.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA LLEGENDA DEL PALLETER

P.20 RESSENYA LIJ ESCRITA DE LECTURA LLIURE

ANIMACIÓ LECTORA