GÉNERE LÍRIC
Segons el document escrit per Juan Carlos Rodríguez
Aguilar (2012), en la poesia lírica l'autor parla dels seus sentiments amb
subjectivitat, escrit o en vers o en prosa, amb l'objectiu de crear un text
molt expressiu, elaborat i molt artificiós.
Per tant, el gènere líric fa que l'autor expresse els
seus sentiments o emocions a través de la poesia, on el present, passat i futur
es confonen.
El punt final al que arriba aquest gènere líric és el
poema, el qual es reuneix en unitats més xicotetes com són les estrofes, amb
els trets de musicalitat, simbolisme i evocació.
El vers, també present en aquest gènere, és el que més
s'allunya del llenguatge quotidià, a més de que permet major musicalitat, la
qual cosa permet l'expressivitat del text. El ritme del vers espanyol presenta
una sèrie de característiques rellevants: còmput sil·làbic, rima i accentuació.
La poesia lírica que ho compon comença sent molt musical
en els seus inicis en l'antiguitat clàssica, sent a partir del segle XV,
reservada a la lectura i a la recitació. A més, es distingeix per la seua
brevetat i gran varietat, molt major que la que pot presentar la poesia
dramàtica o poètica.
Els principals subgèneres lírics al llarg de la història
són l'Oda, l'himne, la triava, la cançó, l'ègloga, l'epístola i la sàtira,
encara que existeixen alguns menors com el madrigal, epigrama, rondalla, etc.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada