P.27 RESSENYA LECTURA TÈCNICA

A continuació vaig a ressenyar els llibres de “Poemania” i “Llegir per a créixer”. L’autora del llibre de Poemania és Anna Ballester y la editorial és Bromera tracta de ser una guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia  i sorgeix per la necessitat i la falta de consideració en la que es té la poesia.

Poemania arreplega les reflexions didàctiques generades després de la realització de tallers de poesia amb xiquets de diferents edats i en diferents nivells educatius. Esta guia ofereix, fonamentalment, una relació d'activitats de caràcter lúdic per a practicar la lectura, l'escriptura i la representació de textos poètics, tant en l'escola com en l'àmbit familiar.

Tracta de donar una sèrie d’estratègies i recursos per a introduir a la lectura de la poesia als xiquets, però existeix un problema. No és pot fomentar la lectura en els xiquets sinó partim de que en cassa es té ja un hàbit lector. Perquè sabem que els xiquets fan el que veuen a casa i si no veuen que els seus pares també estan llegint de tant en tant, ells no ho faran, és simple.

L'objectiu d’aquest llibre és proporcionar recursos i estratègies per incitar pares, mares i docents a seguir jugant i a redescobrir el plaer de llegir i escriure textos poètics. Vol convidar-los a transitar tots junts pel fascinant món de la poesia amb lectures en veu alta, amb jocs de memorització, amb activitats per a escriure i recrear poemes i amb propostes de dramatització. És una guia engrescadora que anima a posar-la en pràctica.

Entre aquestes estratègies que anem a trobar en el llibre podem destacar una que s’anomena la “vareta màgica” que serveix per a la memorització de poemes però també es pot extrapolar a unes altres assignatures com matemàtiques a les taules de multiplicar. A més a més vull destacar un altra estratègia que dona aquest llibre que s’anomena “el cadàver exquisit” que consisteix en unir frases seqüenciades entre els companys veient a soles l’última frase que hi ha i l’alumne continuar-la, aquesta estratègia es perfecta per a promoure la creativitat i la imaginació.

Els textos poètics requereixen un tractament especial, diferent, de les altres tipologies textuals. Per tant, se necessita una bona dosi d'imaginació, llibertat i sensibilitat per a poder transitar pel meravellós món de les paraules poètiques, és per això que aquestes estratègies que hem vist ens van a fer la feina molt més fàcil i entretinguda d’ensenyar als xiquets poesia, perquè si ells ho gaudeixen aprenent al final  la labor serà molt més senzilla del que pareixia.

És per tot açò per lo que si unim aquestes estratègies amb els consells que anem a vore en el llibre “Llegir per a créixer” tindrem els fonaments perfectes per a poder portar al nostre terreny als alumnes i als pares per a que acaben llegint. Però dec remarcar que sense la col·laboració dels pares, açò es impossible, per això l’educació lectora, l’animació a llegir comença des de cassa amb els propis pares.

En quant al llibre de “Llegir per a créixer”, el seu autor és Joan Carles Girbés Aparisi i la seua editorial és Bromera. En aquest llibre es tracta el tema de la importància del àmbit familiar, és a dir, si la mare o el pare li diu al seu fill que es posse a llegir un llibre i ells mai ho han fet, no tindrà cap efecte.

És una guia pràctica per a fer fills lectors. Vol facilitar a pares i mares estratègies útils i pràctiques per a fomentar l’hàbit lector en família: des de consells sobre com contar un conte o com triar el títol més adequat a cada edat fins a idees senzilles per estimular-los el gust per la lletra impresa. Tot això està escrit en una obra amena i entenedora que es llig d’una tirada.

A més a més tracta temes com que hi ha que deixar ben clar que hi existeixen molts motius per a llegir no a soles estan els acadèmics sinó que per gaudir, entretindre’s o fer d’una estona avorrida a moguda mentalment, hi ha mil motius i el xiquet ho té que saber.

Els pares deuen saber que no es pot renyir al xiquet si ratlla els llibres, sobre tot en els primers passos perquè, el llibre el tenen que vore com un company de jocs, per això no ens hem d’escandalitzar si alguna vegada trobem algun dibuix, com a futurs mestres hem d’ensenyar-los a cuidar els llibres però no martiritzar-los perquè els faria repudiar la lectura.

Personalment m’agrada més el llibre de “Llegir per a créixer” perquè t’ho separa per edats, t’explica com fer cada cosa, te dona consells per ajudar a incitar a llegir a qualsevol persona, sobretot als més xicotets i xicotetes. A més a més m’agraden molt les il·lustracions que apareixen en el llibre, les vinyetes i els textos que apareixen en els costats en negreta per a donar-li més importància que a la resta de text.

Vaig a destacar un fragment d’aquest llibre:

Decàleg de la família compromesa amb la lectura

1. Valorem el fet de llegir 

2. Contem-los contes

3. Que ens vegen llegint

4. Fem del llibre un objecte quotidià

5. Parlem de llibres 

6. Llegim amb ells

7. Fem de la lectura un costum saludable

8. Regalem llibres

9. Animem-los a escriure

10. Impliquem-nos en el procés

Crec que aquest decàleg deurien ser les normes bàsiques en totes les famílies del món, però per desgràcia mai serà aixina i és ací on el nostre paper com mestres té que ser predominant.

 En el llibre llegir per a créixer hem vist com tots tenim excuses per no llegir com no tinc temps o és car, però vull destacar una idea que a mi personalment sempre me ha

paregut necessària i mai l’han fet amb mi.

Llegir té que ser algo divertit, algo que ho fas perquè saps que vas a gaudir, però quan no coneixem els gustos d’una classe no sé com els mestres podem encomanar unes lectures sense cap informació. Tots tenim gustos diferents i ens agraden per tant llibres diferents. El principal objectiu és aconseguir trobar el llibre adequat per al xiquet. Com a professor pense que seria convenient avanç d’obligar als alumnes a llegir un llibre que puga agradar-li a tres o quatre, anem a fer una fulla amb els gustos individualment que té el xiquet.

Amb açò, estic dient que no podem posar tot dient que són els xiquets o els pares els que no volen llegir si de primeres nosaltres no ens molestem a donar-los llibres que vagin encaminats als seus gustos. Crec que es fonamental aquesta pràctica per a motivar la lectura des d’un inici, al igual que no recomanar llibres massa dificultosos perquè quan arribi el xiquet i no ho entenda acabarà frustrant-se i com a conseqüència odiant la lectura.

De vegades el camí recte no és el més curt ni, sobretot el més convenient. L’educació dels fills requereix esforç, tenacitat i imaginació per a fer possible el que en principi semblava irrealitzable. Un consell que apareix en el llibre diu que molts bons lectors abandonen l’hàbit de llegir quan arriben a l’adolescència. Cal estar alerta perquè durant eixe període, la llibertat d’elecció dels llibres serà determinant.

Per acabar, recomanaria aquests llibres a tots els pares, mares i docents que volen que els seus fills i alumnes s’interessen per la lectura i els poemes, ja que pense que la lectura es la clau prodigiosa de la informació, de la cultura, del mon de la ficció i de la fantasia. Aconseguir-la no és tan senzill: està a l'abast de tots els xiquets, però amb condicions. La importància de la lectura en els xiquets es basa en els seus beneficis a l'hora d'estudiar i adquirir coneixements i es per això que tenim que reforçar la base des de casa.