P.20 RESSENYA LIJ ESCRITA DE LECTURA LLIURE

Les intermitències de la mort és un novel·la escrita per l’autor portuguès José Saramago, guanyador del Premi Nobel de Literatura en 1998. Aquesta novel·la va ser publicada en 2005.La narració de la obra ocorre en un país anònim i en una data desconeguda, el llibre tracta de com a partir de la mitja nit del un de gener, la gent d’eixe país no mor. 

Al principi, la gent celebrava no morir mentrestant els filòsofs, els religiosos i els erudits intentaven comprendre aquest succés. La Iglesia Catòlica es sent amenitzada perquè açò posava en dubte un dels seus principals fonaments del seu dogma que era la mort i resurrecció de Jesucrist.

Aquesta obra a soles sabent de que tracta quan me la varen encomanar, em vaig quedar bocabadat, a simple vista pareix de lluny un dels llibres més interessants dels que podràs escoltar parlar.

En el llibre quan la mort desapareix la gent al principi ho celebra però al poc de temps tot comença a caure’s. I es que la desaparició de la mort fa que els hospitals es col·lapsen de persones incapacitades i agonitzants que no poden morir en pau, les funeràries temen que no tindran més treball i comencen en el negoci d’enterrar animals o un altra solució que era cridar a la nova màfia que havia sorgit que tractava de passar la frontera del país amb el moribund on mor de seguida.

A l’actualitat jo pensava que si la mort desapareixia no seria més que algo avantatjós però al llegir aquest llibre em vaig donar compte de tots el problemes que pot donar que la mort s’acabe. El món està en un constant cicle entre naixements i morts, quan es paren les morts però els naixements continuen, pot dur a la societat a un punt en el que hi haja una massificació, tant a hospitals com a sistemes econòmics en els quals els jubilats no moren... Tot té un altre punt de vista al que jo mai havia arribat i gràcies a Saramago arribí a donar-me compte de la importància de l’assumpte.

Al final del llibre es destapa que la mort es personificava en el cos d’una dona per a matar a la gent, que havia estat fent un experiment a vore que ocorria si no treballava i que ara tornaria a morir la gent però que enviaria una carta abans per a no ser de sobte donant una setmana de termini.

Açò provoca que la gent actuen al límit, és a dir tenen una setmana en la que van a morir però abans no, per això fan tot lo que mai s’havien atrevit a fer. Crec que aquesta visió ens és molt útil a l’hora d’explicar que la vida és sempre un contrarellotge, mai saps quan no estaràs, crec que per als alumnes açò seria un valor fonamental perquè quan abans es vetja la mort com algo natural i s’aprofite la vida al màxim millor.

Al final del llibre sabem que la desaparició de la mort va relacionada en que coneix a un home que anava a matar-lo i cau enamorada d’ell. En aquest llibre podem tracta temes com el sexisme, perquè Saramago utilitza la figura d’una dona en compte d’un home per a representar a la mort, açò li va portar crítiques. O el tema de l’amor o més important i és del que tracta tota la novel·la és el tema tabú, la mort.

Personalment crec que la mort no té que ser un tema tabú als col·legis sinó que té que ser un tema normal del que parlar, tot fet des del respecte i l’estima per suposat, Però quan un xiquet ens arribe a l’aula plorant perquè la seua mascota o un familiar ha mort, crec que hem de ser un exemple per a ells i tractar aquest tema amb naturalitat, sense por, parlar de la mort confrontant-ho amb la vida magnífica que hi ha per viure.