P.27 RESSENYA DE LECTURA TÈCNICA

Gianni Rodari (1920), un professor italià de xiquets estrangers que fugien dels conflictes racials, és l'autor de l'obra “La Gramàtica de la Fantasia” (1973), de l'editorial Edicions Proa S. a., amb any d'edició del 2008 i traducció realitzada per Teresa Durán.

L'obra va rebre el Premi Prato en 1960, el Premi Castello en 1965 i el Premi Hans Christian Andersen en 1970.

“Si tuviéramos una fantástica, como hay una lógica, se habría descubierto el arte de inventar”

L'autor amb aquesta obra pretén conscienciar als mestres de la multitud d'opcions que hi ha per a estimular la creativitat del xiquet en diferents àmbits. Rodari ho fa incitant al xiquet a crear, crear històries a partir de paraules, fonemes, pensaments, etc. Tot allò que té el xiquet en el cap és un estímul per a crear aqueixes històries.

A més, cal destacar que no solament ajudes al xiquet a crear, sinó que també t'ajuda a tu, com a mestre, a conèixer més al xiquet. Com? Us preguntareu… Doncs bé, al cap i a la fi, en l'art de crear, cada xiquet desvia el tema o la història cap a on vol. Aqueix “desviament” està influït per l'educació que rep a casa, pels mitjans de comunicació de masses (sèries, programes de televisió que veu, contes que llig, etc.). Tot açò, sota el meu punt de vista, ens proporciona el conèixer al xiquet.

M'ha semblat una obra molt interessant, ja que aporta aqueixa perspectiva del mestre amb ment oberta a l'educació i l'explotar el potencial creatiu de l'alumne, a través de diferents tècniques i jocs que al meu semblar són bastant interessants.

A més, un altre punt a favor d'aquesta obra és que totes aqueixes tècniques estan exemplificades, amb la qual cosa, et permet comprendre millor el text, encara que tinga un vocabulari específic, però sincerament, incorporant aquests recursos, no es fa difícil de llegir.

També són mètodes molt bé implementats perquè el xiquet perda la por a equivocar-se. En aquest context el xiquet no s'equivoca, ja que la creativitat no comet errors, però el mestre pot guiar a l'alumne a millorar l'expressió d'aqueixa creativitat, la qual cosa a la llarga li pot proporcionar més seguretat.

Quant a l'estructura que compon el llibre, aquest està format per quaranta-cinc capítols on, per descomptat, no cal oblidar el Prefaci, que és on Rodari contextualitza el llibre enfocat a la Fantàstica, a l'art de crear, i on a més contextualitza la seua situació (és a dir, és un professor italià que narra els esdeveniments viscuts amb els seus alumnes, com si fóra un psicoanalista).

Després d'una breu descripció de l'estructura i de l'enfocament que Rodari li dóna a la seua obra, ens fiquem de ple en les tècniques que empra amb els xiquets, explicades de manera molt breu.

cal destacar la importància durant tota aquesta lectura del binomi fantàstic, que al cap i a la fi consisteix a ajuntar dos substantius amb preposicions i conjuncions, formant una situació creativa, fantàstica (per exemple, gat i cadira).

Una altra tècnica que m'ha semblat molt interessant és la de “La pedra en l'estany”, sobretot em crida l'atenció al principi del capítol l'analogia que utilitza amb la pedra que cau en un estany amb “les infinites evocacions que una paraula pot suscitar en el teu cervell quan l'escoltes, com un efecte en cadena en el qual tot té sentit amb les teues vivències anteriors”. Aquesta tècnica és l'origen, al meu semblar, de tota evocació creativa, ja que Rodari comença des del bàsic, la paraula, fins a arribar a la fantàstica i la creació d'un text coherent.

La tècnica que utilitza en “Què ocorreria si…” és molt semblada a la del binomi fantàstic, però utilitzant un verb i un substantiu. El professor el que fa és realitzar una hipòtesi que suscite interès en el xiquet i a partir d'ací crear la fantàstica. Em resulta molt interessant, perquè és molt recomanable treballar amb coses que al xiquet li susciten interès, per tot allò que és l'escola qui ha d'adaptar-se a l'alumne, no l'alumne a l'escola. Treballar amb els interessos dels xiquets potencia més la seua capacitat d'atenció i el seu posterior aprenentatge, encara més significatiu.

També em sembla una de les més interessants, per la qual cosa deia al principi de l'escrit, és la de “L'error creatiu”. En aquesta tècnica podem veure com a partir de l'error podem crear històries fantàstiques diferents i divertides. Per exemple si a Tanzánia li canviem la T per la M i escrivim Manzania, estem creant un lloc nou i desconegut.

Aquesta prepara a l'alumne per a l'error, evitant frustracions. L'error no és dolent, simplement és una evocació de la nostra imaginació i, a més, molt interessant. Treballar amb l'error en l'educació tant Primària com a Infantil em sembla una bona tècnica per a conscienciar a l'alumne que tots ens equivoquem i que açò no vol dir que açò “estiga malament”.

Una altra tècnica que m'ha cridat molt l'atenció és la dels “video jocs”. L'activitat consisteix a retallar títols de diferents periòdics, etc., amb la finalitat d'ajuntar aqueixes retallades i crear una història absurda però creativa. M'ha cridat l'atenció perquè realment no trobe la finalitat a aquesta pràctica, però segueix fomentant la creació de la fantàstica en els xiquets, cosa que s'agraeix.

A més, és interessant també que els xiquets coneguen els mitjans de comunicació escrits on es redacten mil històries, successos, etc., cada dia, la qual cosa els pot ajudar a guiar les seues històries cap a altres perpectives.

Una de las idees més importants d’aquest llibre és, com diu Esther Rrpg en el seu blog,  és que “Confía en el juego como posibilidad de libertad y como la expresión más natural de la infancia”.

I és que tots els mestres li deuríem donar importància a açò, al joc. Una cosa tan simple que sembla que solament és exclusiu de l'oci, però que serveix per a fer dels coneixements de l'escola un contingut lúdic i entretingut.

“Defendió a los niños como creadores activos con capacidad de transformar el mundo que los adultos les han querido imponer”. (Rrpg, Esther, 2012)

Com a conclusió, m'agradaria dir que és important que els docents o futurs docents promoguen la creació, la “fantàstica” que diu Rodari en el seu llibre, perquè els fa únics, lliures, ciutadans crítics i sense por a l'error o al fracàs, perquè de l'error sorgeixen noves idees per a millorar i dirigir-nos cap al tipus de persona que volem ser.

Referències bibliogràfiques

-       RRpg, E. (2012). Gianni Rodari, “Gramática de la fantasía”. El rinconcito de Esther. Recuperado 14 May 2017, a partir de https://elriconcitodeesther.wordpress.com/2012/03/24/gianni-rodari-gramatica-de-la-fantasia/