Qui som?

Paula Vañó Cambralla

El meu nom és Paula Vañó Cambralla i vaig nàixer el 3 de maig de 1997 a València. Actualment, estudie Magisteri per vocació i probablement per influència de la meua mare que des de molt petita m’ha incultat els valors i la importància d’aquesta professió. El meu interès per la literatura va començar a desenvolupar-se principalment a l’etapa d’Educació Primària quan començava a adquirir una competència de la lectoescriptura bàsica i no va ser fins la universitat quan vaig descobrir el valor de la lectura. A més, mitjançant assignatures com aquesta, formació literària per a mestres, he pogut adquirir cada vegada una millor competència literària.

Per començar, el meu primer contacte amb la literatura va ser a ma casa quan ma mare em va comprar la meua primera col·lecció de llibres. Me’n recorde que encara que no tenia una fluïdesa a l'hora de llegir, m’agradava observar els dibuixos e imaginar-me la història. A continuació, el llegia per a vore si havia endevinat l’argument. Per tant, el meu interès no es centrava tant en l’argument sinó en les il·lustracions dels llibres.

Més endavant, al llarg de l’Educació Primària, la meua habilitat lectora va anar desenvolupant-se inclòs més que a l’Educació Secundària. Encara que, hem costava molt començar a llegir un llibre, a soles recorde un que em va cridar molt l’atenció: Un regalo per a Nines. Els llibres no eren escollits pels alumnes sinó que els manava la mestra. A més, sempre que llegíem un llibre posteriorment elaboràvem una fitxa o realitzàvem un examen, el qual, d’una forma indirecta t’obligava a llegir-ho. Ara que ja estic en segon de carrera i analitze les meues situacions educatives, em done compte que aquests fets feien sentir-me cada vegada més desmotivada.  Sona trist però en les nostres mans està canviar-ho.

Quan vaig cursar l’Educació Secundària llengua castellana, la cosa empitjorava per moments. El concepte de literatura no era el d’educació literària que actualment coneixem. Sóc conscient que el fet literari tenia una mancança, prioritzant l’estudi de la vida i estil dels autors i no tant la lectura de les diferents obres pels quals es caracteritzaven aquests autors. A més a més, els llibres eren manats pels professors amb la funció de fer una lectura on comprengueres l’argument, els personatges que es narraven, els temes que es tractaven... però no anava més enllà.

Actualment, la Universitat m’ha donat l’oportunitat de valorar més la literatura. El meu contacte amb els llibres és en aquests moments prou extens. A banda del desenvolupament de la competència lectora amb la lectura de textos, assajos o articles també he millorat la meua competència escriptora mitjançant ressenyes, crítiques o textos; però pel que més m’ha sentit orgullosa és perquè he pogut fer-ho ambdues llengües (tant en valencià com en castellà) i m’ha permès escriure amb més fluïdesa.

Ara que ja tinc més consciència de la importància de la literatura, he començat a llegir els llibres que a mi m’agraden i no els que em tenia que llegir. He d’admetre que allò que més m’agrada és quan el llibre aconsegueix que fique tots els sentits en ell y que m’oblide de qualsevol soroll o imatge que no siga la meua imaginació.

Respecte als gèneres literaris, el que més m’atrau és el narratiu malgrat que ha sigut el que més he treballat a l’escola. La poesia i el teatre pense que no són treballats prou a l’aula i aquesta situació provoca una desentesa cap a altres gèneres com aquests. Des de la meua experiència, el teatre pense que es transmet millor  representant-lo, de fet, quan tenia 6 anys vaig apuntar-me a un grup de teatre i vaig protagonitzar una obra. I per últim, la poesia considere que no es valora perquè poca gent sap interioritzar el que ens mostra cadascuna d’elles.

Des de la meua experiència i pel que estic aprenent sobre l’educació literària i fet literari, pense que el problema radica principalment en les aules. Una bona motivació des de que són menuts condiciona molt la seua pràctica futura i el seu interès a l’hora d’aprendre literatura. Com futura mestra, tot un repte seria aconseguir que els xiquets  i xiquetes tinguen interès per la lectura malgrat que jo sempre volia divertir-me amb ella; hauria de ser un objectiu precoç començant des de l’Educació Infantil. Personalment, amb el pas del temps com cap mestre ha aconseguit motivar-me finalment he sigut jo la que amb el temps he sentit la necessitat de llegir.

Per concloure, crec que és important que la literatura obtinga el valor que li correspon, una forma d’aconseguir-ho és començant des de l’escola i que termine en el propi plaer del xiquet per aprendre. Si com futurs mestres no sabem motivar als nostres alumnes el valor de les lletres i la importància de l’hàbit lector, és contradictori pensar que aconseguirem una societat motivada per l’art de les lletres. 

Adrián Fernández López

Sóc Adrián Fernández López, tinc 21 anys i actualment estudie el Grau de Mestre en Educació Primària en la Universitat de València.

La meua primera opció no era ser mestre, de fet jo volia ser infermer, però el que més valore de la labor que vull realitzar en el meu futur professional és atendre a persones que necessiten de la meua ajuda, una labor social. Vaig entendre que el magisteri podia contemplar tots els meus objectius futurs.

Avui dia em sent mestre, opte a ser mestre i vull ser-ho. Crec que no hi ha gens més bonic i fascinant que el món de l'educació, el tenir l'oportunitat d'innovar i proporcionar eines a les noves generacions per a, en un futur, arribar a ser persones competents, però no solament açò, sinó ciutadans democràtics.

Es pensa que un bon mestre deu ser un apassionat per la lectura i, sobretot, que sàpia transmetre als seus alumnes les ganes per agafar un llibre i llegir-ho, entonar-ho, imaginar-se la història, etc.

La meua experiència al llarg dels anys amb els mestres de llengua castellana i llengua catalana no ha sigut satisfactòria, en el sentit en què no he aconseguit enganxar-me a la lectura, tant de llibres clàssics com de certs gèneres moderns.

No obstant això, llegir teatre és de les poques lectures que gaudisc, ja que les obres solen llegir-se ràpidament i tenen certa musicalitat i gràcia per a ser llegides. Podria dir-se que m'agrada llegir teatre perquè em resulta més “entretingut” que la resta de gèneres.

Al llarg del meu recorregut acadèmic tots els llibres que m'he hagut de llegir (i ho dic així perquè em resultava obligatori) no m'han suscitat curiositat per dos motius: el primer d'ells és l'obligatorietat i l'establiment d'un temps límit per a llegir-los, crec que un llibre no deuria ser obligatori, més aviat recomanable; i d'altra banda i que té molt a veure amb l'anterior, els professors que ens “han obligat” a llegir aquestos llibres no ens han generat cap tipus curiositat sobre ells. Crec que el paper del docent és molt important perquè l'alumne adquirisca les ganes per la lectura i, en el meu cas, crec que no va anar així.

Però d'altra banda, hi ha hagut certs llibres que m'ha cridat molt l'atenció com a “Ética para Amador” de Fernando Sabater, em va semblar un llibre molt adequat al públic adolescent pel llenguatge col·loquial que utilitza per a parlar de certs temes, a més de ser un llibre que, a voltes, et fa soltar una riallada.

Un altre dels llibres que m'han cridat molt l'atenció ha sigut el de “L'emperadriu dels Etèris” de Laura Gallego, un llibre que parla d'una història d'amor però barrejant la fantasia. Crec que va ser el primer llibre que em va transportar directament a la història i el que em suscite cert interès per la lectura.

D'altra banda, no podia deixar d'esmentar un altre tipus de lectures que faig molt sovint que, encara que no siga en un llibre físic amb un autor i una data definits, crec que aporten gran valor al que avui dia sóc, els blogs. Com a informàtic autodidacta, he llegit molts blogs a prop d'informàtica amb un llenguatge molt específic del tema i que m'han proporcionat una gran riquesa quant a paraules tècniques sobre la informàtica i la programació, que considere avui dia que haurien de tenir una inclusió en l'escola a causa dels grans avanços tecnològics i a les necessitats de la població per manejar-les.

Finalment, crec que la tasca d'un professor quant a la literatura es refereix és crear espais on l'alumne creu aqueix interès per la lectura i intente imaginar el que llig. Per a açò, es necessita un mestre competent que transmeta aqueix entusiasme per la lectura i les ganes de descobrir nous mons a través d'ella. Dit així, pot ser que ningú em veja capaç de transmetre açò als alumnes, però la literatura no deixa arrere l'espai tecnològic i no podem oblidar mai els altres mitjans pels quals una persona pot començar a interessar-se per la lectura. M'agrada llegir, m'encanta llegir, però sempre hi ha un gènere que ens suscita més interès, i en l'alumne deu estar també la capacitat d'elecció.

Dana Hernández López

Em dic Dana Hernández, sóc valenciana de 20 anys i actualment estudi Magisteri de Primària a la Universitat de València.

Centrant-me en la meua biografia literària, la meua iniciació en la lectura es remunta al primer moment en què vaig aprendre a llegir, a partir d'aquest moment un llibre rere l'altre he anat devorant. La meua mare va ser qui em va acostar a la literatura, i qui em va transmetre aquest amor per ella. He nascut envoltada d'una casa plena de llibres i una família que adora la literatura i la valora molt en quant a la seua rellevància per a la formació d'una persona, per això molt temprà vaig tenir un interès en llegir. En la meua etapa infantil, els primers llibres que vaig llegir van ser contes tradicionals i històries breus infantils, totes amb moralitats o ensenyaments educatius: blanca neus, la bella i la bèstia, faules ... D’aquests llibres el que més em cridava l’atenció era les sues il·lustracions, tan acolorides i boniques. Principalment, amb aquests llibres, el que van fer va ser començar a crear aquest hàbit de lectura en mi.

Molt aviat, els meus gustos literaris es van fer molt presents, vaig començar a voler llegir tots els llibres que veia en les prestatgeries de ma casa, de manera que molts llibres eren per a una edat més avançada a la que tenia (12 anys). Entre ells, els meus preferits eren de literatura romàntica del segle XIX, i poemes de Bèquer, els quals eren llegits i explicats per la meua mare. M’encantava sentir dels llavis d’ella aquestes paraules tan boniques, gaudia moltíssim perquè notava que ella ho feia també recitant els poemes i, d'alguna manera, aconseguia transmetrem les seues emocions amb les paraules de Bèquer. Pel que fa als llibres que jo llegia, és cert que moltes coses s'escapaven de la meua comprensió a causa de la meua edat, però crec que era això el que més em cridava l'atenció de llegir llibres no destinats a la meua edat, ja que aprenia coses noves, especialment d'un altre segle, el qual adorava, i un altre vocabulari propi d'aquest.

En aquesta etapa, on em trobava en educació primària a l'escola, puc recordar que sempre em presentava a tots els concursos d'escriptura literària de l'escola.  M’esforçava molt per escriure una bona història, i ser reconeguda per això, perquè somiava amb ser com Austen i causar en altres les emocions que ella em commovia.  Per a mi aquests concursos eren una gran motivació.

En la adolescència tenia un hàbit de lectura pràcticament diari, seguia amb les mateixes preferències d’autors com Jane Austen, Charlotte Bronte, Emily Bronte ... però gràcies a l'institut i els llibres que ens manaven els professors en l'assignatura de llengua castellana, vaig començar a apreciar el gènere del teatre, en concret, a Federico García Lorca, de fet hui en dia és aquest gènere, al costat de la novel·la, un dels meus preferits, per la seua senzillesa i claredat a l'hora de poder visualitzar una escena al meu cap, a més de la gran quantitat d'emocions que em transmeten les seves obres.

Pel que fa a l'escriptura de textos literaris, mai la vaig deixar de banda, vaig continuar participant en els concursos de literatura en l’institut, a més, en l’actualitat tinc guardats breus textos que escrivia en aquesta època, on plasmava les meues emocions i els meus pensaments, d’una manera llibre sense ningú cànon o norma de la literatura.

Actualment, la lectura per a mi és una forma de vida, llegeix constantment a través del llibre físic, o electrònic: en un ordinador o  al meu mòbil. M'encanta la literatura, adore tenir un bon llibre a les mans: passar les seues fulles, l'olor de llibre nou, però, especialment, m'encanta poder desconnectar del món real i poder connectar amb una altra història creada per algú; posar-me en la pell d'aquests protagonistes, sentir les seues emocions i enriquir-me de les seues paraules. A més, al meu entendre, llegir és essencial per a la maduració personal; del  teu desenvolupament intel·lectual i personal (creatiu, emocional ...); en coneixements; en competència comunicativa i en competència literària.

No obstant això, pensant detingudament,  la meua formació literària sempre ha sigut en llengua castellana, la qual cosa és a causa de que tant en l'àmbit familiar com en l'escolar, no he tingut una motivació a llegir en llengua valenciana, ja que ni ma mare posseïa aquests llibres ni a l'escola he tingut professors en llengua valenciana que impulsessin l'hàbit de llegir en aquesta llengua (obviant els llibres obligatoris de lectura), de manera que, al meu entendre, crec que açò és un dels factors principals per a que mai m'hagi vist temptada a fer-ho . La qual cosa demostra, al meu parer, que tots dos entorns: educatiu i familiar, són indispensables per a propulsar i incentivar en els xiquets l'hàbit de la lectura, doncs, si no es fa des de petits, cada vegada costa més motivar que llegeixin els joves . A més, si no es motiva correctament a llegir, podem produir un efecte negatiu: que els nens detestin la lectura. Açò pot ser degut a que moltes vegades se'ns imposa a les escoles llegir X llibre, ocasionant que la disposició de l'alumne sigui negativa i per tant, no gaudeixi igual de la lectura, doncs això, el seu desinterès, jo ho he viscut amb els meus companys a classe.

Encara que durant la meua escolarització no he tingut un gran contacte amb llibres en valencià, gràcies a La Universitat, tinc un contacte constant amb tot tipus de textos en valencià, la qual cosa ha fet que millore moltíssim en la meua competència lectora i d’escriptura. De fet, puc dir que gaudeixo de la mateixa manera llegint tant en llengua valenciana com en llengua castellana.

En definitiva, com a futura mestra, estic totalment compromesa amb el deure d'inculcar l'hàbit de lectura i l’amor per ella als meus futurs alumnes i formar-los en ella, tant en llengua castellana com en llengua valenciana, obrint aquest ventall de possibilitats que ens aporta un bon llibre.

Carlos Domínguez Gimeno

Sóc Carlos Domínguez Gimeno, vaig nàixer el 18 de septembre de 1996 a València. A dia de hui, estudie Magisteri i ho faig perquè vull ser el mestre que mai vaig tindre en la meua infància. Podria dir que no tingui un professor que em motivara a ser millor sinó tot lo contrari, si feia alguna cosa mal respecte a les activitats de la classe, per als meus professors era més fàcil no donar-li importància i no ajudar-me a millorar que fer-ho.

En quant al meu interès per la literatura, tot va començar des de ben menut, en primària, quan la meua mare em va comprar el llibre de “Charlie i la Fàbrica de xocolata”, aquest llibre a dia de hui encara és un dels meus favorits, i és que quan me’l vaig llegir per primera vegada, era molt feliç i sempre que apareix alguna cosa relacionada amb el llibre o la pel·lícula, em transporte a eixos xicotets moments de plaer que tenia en eixa època.

A més a més, una cosa que em pareix molt interessant i per lo que aquest llibre em segueix agradant és perquè quan era menut, no veia el transfons que tenia l’obra. No veia com tractava els valors humans, o les classes socials, com enfocava la riquesa o la pobresa dels xiquets i els valors que li transmetien les seues respectives famílies.

La veritat que la diferència d’edat ha fet que amb el temps haja pogut valorar des d’un punt de vista més crític les obres que he anat llegint. Cal que diga que per desgràcia el meu interès o temps dedicat per a la lectura ha disminuït també al llarg del temps. Açò puc dir sense pèls a la llengua que és per la falta de preocupació que varen tindre els professors que vaig tindre a l’escola de primària.

Les meues ganes de llegir a soles les va mantindre la meua mare i el meu pare, ells em compraven la saga de “Diario de Greg” que he de dir que realment m’encantava i el meu pare a “Mortadelo i Filemón” , és a dir que totes les setmanes tenia un còmic o un llibre que llegir. Amb estos llibres podia aprendre paraules noves que si no entenia se ho preguntava als meus pares i després a classe les intentava utilitzar, tot orgullós jo.

Personalment crec que no hi ha un llibre roin sinó que el té que llegir la persona adequada i en el meu cas crec que els meus professors no encertaren ni una vegada. Tot açò canvià radicalment quan vaig passar a L’ESO, i menys mal. Estos professors varen donar-me llibres que em feren pensar com per exemple, “1984” de George Orwell o “Rebelión en la granja” del mateix autor. Estos llibres tractaven de història amb trets un tant màgics o fantaseosos. I sí, eren dels meus favorits, la meua temàtica preferida era històrica, com el llibre de “El niño del pijama de rayas”.

Llibres que tractaven temes importants que havien passat o que podien ocórrer i que sobre tot et deixaven cavil·lant una estona. Però desgraciadament, no tot era or el que reluïa, no sé com en una assignatura com era Llengua castellana ens “recomanava”, per a examen, llibres infumables, he de dir que ni me enrecorde dels noms dels llibres, a soles sé com me ho llegia amb molta mala gana i pensant on estava el meu ben volgut George Orwell.

Actualment com he dit abans per temes de temps, bàsicament, no llig tant com antes. I tampoc és que en la Universitat haja tingut grans referències de llectura encara que, per sort no tots els llibres que me han manat llegir han sigut inservibles al meu parèixer i es que un llibre que em va agradar molt va ser “Las intermitencias de la muerte” de José Saramago.

Un llibre que el recomane amb vertader furor, perquè tracta el tema de la mort des d’un punt de vista que poques vegades és vist i crec que en aquesta carrera és necessari tindre quant més punts de vista millor i més sobre un tema que pot ser conflictiu com és la mort.

No sé si és nota, però crec que queda clar, que el meu gènere literari favorit es el narratiu, el teatre o és molt bo o no me arriba quasi i la poesia ho veig més per a entretemps, no podria estar llegint cinc hores de poesia, en canvi d’una història que m’engantxe estic segur que sí. A dia de hui trie jo el que llegir i això és un gran punt d’inflexió perquè no et frustres llegint ja que t’agrada.

En la meua opinió crec que eixe es el problema que vaig tindre en la meua infància. Llibres obligatoris sense importar-ne els meus gustos, res de adequar la lectura al lector, això era llegir per a vomitar i sinó fora per els meus pares estaria com molta gent que conec que no es va a llegir un llibre per gust en la seua vida.

Els mestres tenen que mirar si el llibre que recomanen va a ser interessant per al xiquet i per a saber-ne aixó es pot fer algo tan fàcil com una serie de preguntes personals a tota la classe per escrit per a saber el que li agrada a cadascú i amb això pots preparar un bon Pla Lector, però mai un professor s’ha pres tantes molèsties per a embotir un llibre a un alumne i crec que ací està el vertader problema que ens envolta.