APRENENT DE LES LLETRES

Segons el Centro Virtual Cervantes: Intertextualitat " es la relación que un texto  (oral o escrito) mantiene con otros textos (orales o escritos), ya sean contemporáneos o históricos; el conjunto de textos con los que se vincula explícita o implícitamente un texto constituye un tipo especial de contexto , que influye tanto en la producción como en la comprensión del discurso." Els textos formen part d’una realitat, és el que nosaltres com a lectors coneguem del text, el nostre coneixement. El intertext literari no es a soles el coneixement que tenim sobre la cultura o literatura sinó mitjançant mitjans audiovisuals.   No sempre un text va a ser literari sinó que depèn del moment de recepció o context.

Terme dins de la literatura que comparteix les funcions expressiva i poètica del llenguatge. Segons el recurs Aprendiendo de los niños, la paraliteratura són textos que estan molt ben escrits, però no són textos de ficció i la seva primera intenció no és fer art. Un exemple seria una biografia. Segons el recurs " ¿Cuál es la importància de la Paraliteratura?"  Ens mostra com a paraliteratura no concep el principi de bellesa en si mateixa, sinó a través d'una utilitat. A diferència de la literatura canònica, la paraliteratura mai sorprèn entregant altra cosa que lo que el lector busca. 

Fent un ús de diferents fonts bibliogràfiques sobre què consideren del gènere narratiu, he considerat definir-lo com  un tipus de gènere literari, escrit generalment en prosa, destinat a un o a diversos receptors, organitzat mitjançant un codi literari, on el receptor es situa en un context fictici i temps determinats i per mitjà d’un narrador es transmeten uns fets situats en un espai i en un temps, que poden ser reals o històrics, imaginaris o fantàstics, són protagonitzats per uns personatges. Aprofundint més, es caracteritza per: En primer lloc, en tota història hi ha un narrador que conta els fets, és l’única font d’informació per al lector i ofereix una determinada interpretació de la història, la qual, normalment és en temps passat. En segon lloc, trobem uns personatges situats en un espai i en un temps concret que protagonitzen la història que modifica la situació inicial, a partir d’un conflicte. Aquets personatges intervenen en la història mitjançant diàlegs o la...

Segons el Pla Lector: Marc de desenvolupament d’un pla lector de centre  és un document de referència que, després del diagnòstic de la situació, determina objectius per als alumnes, el centre educatiu i la família en relació amb la millora de la competència lectora de l’alumnat . Es elaborat pels equips educatius, en col·laboració amb els òrgans de coordinació didàctica, amb l’aprovació i supervisió del Consell Escolar, establir un equip, disseny i avaluar el pla lector així com fer un seguiment. Aquest document consultat especifica una sèrie de trets que té un pla lector i el qual, específica que ha d’establir uns aspectes bàsics: En primer lloc, diagnòstic de la situació mitjançant unes avaluacions prèvies. No avaluar només la situació de l’alumnat sinó també d’analitzar la posició del centre educatiu en relació amb les diferents dimensions implicades en el procés lector. Per una banda, s’haurà d’analitzar què s’està fent fora de l’aula i del centre, especialment amb les fa...

Segons les anotacions obtingudes a classe podem definir l’educació literària com  la adquisició d’una competència lectora específica que requereix del reconeixement d’una determinada conformació lingüística i del coneixement de les convencions que regulen la relació entre el lector i aquest equip de text en el acte concret de la seua lectura. Segons el text " De la enseñanza de la literatura a la educación literaria",  el objecte de la educació literària és per una banda, el comportament del lector que es dirigeix a la construcció del sentit mitjançant activitats psicomotrius i de raonament, i per altra banda, un comportament lingüístic que s’adequa a les característiques de la llengua escrita. La educació literària és, per tant, concebuda com una necessitat en l’escola bàsica, que, des de el punt de vista de la recepció, ha de tindre-la present com el desenvolupament de les habilitats i competències necessàries per a la comprensió de la comunicació literària.  ...

Enrique Anderson Imbert en Teoria i técnica del cuento , diu que el conte seria una narració breu en prosa que revela la imaginació d'un narrador individual. L'acció que ocorre en ella on intervenen persones, animals, etc., són una sèrie d'esdeveniments relacionats entre si amb una sèrie d'alts i baixos que acaben per resoldre's satisfactòriament.

Segons Alba Abellán, un àlbum il·lustrat és un llibre que reuneix tant text com a imatges i que requereix que aquests dos es complementen, de crear una lectura conjunta. El text i la il·lustració no poden ser independents, treballen junts. En els àlbums il·lustrats, al contrari que en els llibres il·lustrador, el pes de la funció narrativa ho tenen tant la imatge com el text, açò és el que caracteritza a aquest tipus de literatura.

Segons el document escrit per Juan Carlos Rodríguez Aguilar (2012), en la poesia lírica l'autor parla dels seus sentiments amb subjectivitat, escrit o en vers o en prosa, amb l'objectiu de crear un text molt expressiu, elaborat i molt artificiós. Per tant, el gènere líric fa que l'autor expresse els seus sentiments o emocions a través de la poesia, on el present, passat i futur es confonen. El punt final al que arriba aquest gènere líric és el poema, el qual es reuneix en unitats més xicotetes com són les estrofes, amb els trets de musicalitat, simbolisme i evocació. El vers, també present en aquest gènere, és el que més s'allunya del llenguatge quotidià, a més de que permet major musicalitat, la qual cosa permet l'expressivitat del text. El ritme del vers espanyol presenta una sèrie de característiques rellevants: còmput sil·làbic, rima i accentuació. La poesia lírica que ho compon comença sent molt musical en els seus inicis en l'antiguitat cl...

El intertext lector és, segons Mendoza Fillola (2001), “el mecanismo que, selectivamente, activa los saberes y las estrategias que permiten reconocer los rasgos y recursos, los usos lingüístico-culturales y los convencionalismos de expresión estética y de caracterización literaria del discurso” , és a dir, la qual cosa pretén és activar els sabers anteriors que el subjecte té interioritzats en el seu cap per a ser reconeguts en un text nou, que conté una sèrie de recursos coneguts pel lector (competència literària). L'objectiu principal del intertexto lector és facilitar la lectura dels textos a través de la identificació de recursos i associació de conceptes. Tot els recursos que aquest empra són activats a través del que Mendoza Fillola denomina “recepción literaria” i que permeten reconèixer i valorar els usos lingüístics, literaris i discursius amb altres tipus d'usos o que tenen trets similars. D'altra banda, Riffaterre (1989) enuncia que “el intertexto result...

Segons Jordi Rubió (1925) (Borda, 2003; Díaz-Plaja & Prats, 1998; Rovira, 1984; 1988), la literatura infantil i juvenil és “aquella rama de la literatura de imaginación que mejor se adapta a la capacidad de comprensión de la infancia y al mundo que de verdad le interesa” .  A més, aquest autor està en contra de la novel·la realista perquè diu que anul·la la imaginació que és indispensable en la infància (però açò pot crear confusió perquè no vol dir que la literatura realista no siga literatura) i apel·la a la “capacitat de comprensió” i que no és indicador de literatura. La Literatura infantil i juvenil i el xiquet es construeixen entre ells, és a dir, el xiquet construeix el seu text en llegir-ho i la LIJ construeix al seu xiquet ideal en desenvolupar la seua literatura. Un altre autor, Juan Cervera (1992:11), vol incloure en la seua definició tot allò que ell considera literatura infantil, com a rimes, endevinalles, etc. Però tenint en compte les TIC, deuríem c...

Les figures literàries, o retòriques, són un recurs del llenguatge literari del qual es val l'escriptor per a usar el llenguatge d'una forma especial per tal d'expressar les idees amb una major força i bellesa. Per a això, es pot donar una desviació de l'ús normal del llenguatge per tal d'aconseguir un efecte estilístic: hipèrbole, anàfora, metàfora, al·literació etc. Són característics de la funció poètica del llenguatge i propis dels textos literaris tant en prosa com en vers, però més abundants a la poesia. Poden aparèixer també en un altre tipus de textos com en el llenguatge publicitari, en certs textos periodístics i en la llengua col·loquial.

La competència lectora és la capacitat de comprendre, utilitzar, reflexionar i interessar-se pels textos escrits per assolir els propis objectius, desenvolupar el coneixement i potencial personal, i participar en la societat. La competència lectora s'assenta sobre tres eixos: Aprendre a llegir. Llegir per aprendre, en qualsevol àmbit acadèmic o quotidià, al llarg de tota la nostra vida. Aprendre a gaudir de la lectura. En l'època actual de la sobreinformació és essencial el saber llegir amb criteri i de forma reflexiva, ja que formar lectors és formar ciutadans que puguin triar la lectura per diversos objectius, que sàpiguen què llegir i com fer-ho i que puguin utilitzar aquesta informació i transformar-la en coneixement.

El drama és un gènere literari que es basa en la representació de conflictes humans que tendeixen a la seva resolució. Quan aquesta és positiva, ens trobem davant d'una comèdia; si per contra és negativa, es produeix una tragèdia. L'objectiu d'aquest gènere és que l'espectador (l’ alumne) s'impliqui d'alguna manera en el que està presenciant. Cal destacar que els textos dramàtics cobren un ple sentit quan són exposats en escena. Així mateix, per la seva exhibició davant un públic, l'obra dramàtica té un alt caràcter social. En el drama no hi ha un narrador que guiï, sinó un ús del diàleg constant entre els personatges de les obres, els que segueixen les indicacions sobre vestuari, gestos, moviments... que contenen les acotacions del text teatral. Una obra dramàtica està dividida en tres instàncies característiques: •  Presentació o exposició del conflicte:  el conflicte és l'origen per a una obra dramàtica. Si no hi ha conflicte no hi ha...

S'anomena  gènere literari  a cadascuna de les classes en què es divideixen els textos literaris escrits pels autors amb una finalitat determinada. Cada gènere literari comprèn altres subgèneres literaris. Seguint a Glòria Bordons (2003), els gèneres literaris tenen una gran importància en la formació literària dels xiquets ja que són la principal porta d’entrada a la lectura si es té en compte què són i per a què serveixen, doncs, si es coneixen les característiques de cada gènere, es fàcil diferenciar entre diferents tipus de textos, a més de comprendre millor textos que pertanyin al mateix grup i inclús escriure el alumne un. “Si els gèneres són importants des del punt de vista didàctic és perquè representen una funció convencional del llenguatge que es converteix en norma o expectativa per al parlant” (Culler, 1975). Així mateix, altres elements com són la portada dels llibres, la tipografia els títols, els resums de la coberta... són altres elements que ajud...

Tal com assenyala Pérez Grajales (2016), el concepte de competència literària, a nivell històric, aquest ha patit una evolució al llarg de la història de la mà d'importants autors. El primer a parlar de competència lingüística va ser Noam Chomsky qui assegura a més que la competència lingüística no és social, sinó individual. En 1966, Dell Hymes presenta la competència comunicativa, un altre enfocament diferent al de Chomsky en un treball titulat "On la Competència", qui introdueix les regles d'ús. Finalment, Canale i Swain (1980) i Bachman (1990) qui desenvolupen una teoria de quatre components de la competència comunicativa: la competència gramatical (lingüística), la competència sociocultural o pragmàtica, la competència discursiva i la competència estratègica. Dins d'aquesta competència comunicativa es veu embolicada  la competència literària : capacitat d'un lector per identificar les característiques d'un determinat text literari, és a dir...

Hola a tots i a totes , en aquest blog trobareu les diferents activitats que estem realitzant en l’assignatura de Formació Literària per a Mestres, assignatura de la nostra carrera de segon curs de Magisteri de Primària, en la qual uns dels objectius que destaquen es fer-nos més competents literàriament, per això anirem penjant moltes coses relacionades amb l'educació literària com són: conceptes claus, ressenyes, referències interessants, enllaços d'interès... i moltes més coses que et convidem a que descobreixis en el nostre blog.